EL PROCÉS PRODUCTIU: És el conjunt de mitjans necesaris per transformar uns determinats recursos. son 2 productes: -Béns (es poden tocar) -Serveis (no es pot tocar)
Quan una empresa es dedica a la produccio de bens manofacturats, s'anomena empresa industrial o industria.
El PIB es la suma de bens i serveis finals produit durant un any.
   -sector primari: agrecultura, ramaderia, pesca i el boscos.
   -sector secundari: transforma materies primeres en productes acabats o semielaborats
   -sector terciari:el transport, la comercialització...

 

FACTORS PRODUCTIUS:

-Elements i representació: La funció de producció relaciona els recursos utilitzats en la producció amb el producte total aconseguit pel sistema productiu. Aquesta relació sexpressa mitjançant la funció (F), que dona la producció (Q) associada a cada nivell dutilització dels factors productius, treball (L) i capital (K). Vol dir que Q=F(L,K) que són unitats físiques.

​

-Productivitat dun factor productiu: mesura el rendiment dels factors de producció amb la relació a la producció obtinguda. 
Formules > Productivitat del treball = (producció ÷ unitats de treball) FL= (Q ÷ L)

-Productivitat del capital: Formules > (producció ÷ unitats de capital) FK = (Q ÷ K)

​

-Productivitat total: és la relació entre el valor de la producció (quantitat produïda pel seu preu de venda) i el cost total dels factors productius utilitzats. 
Formula > Productivitat total = ( valor de producció ÷ cost de producció)

​

-Rendiments a escala: representen el procés de producció, en funció de com es modifiques aquests rendiments quan canvia, en la mateixa proporció, lús dels factors productius. Rendiments decreixents a escala > si laugment de la producció és menor que laugment de lús dels factors productius. Rendiments constants a escala > si aquest augment de la producció és digual proporció que laugment de la utilització dels factors productius. Rendiments creixents a escala > si la proporció augmenta en major proporció.

​

-Eficiència tècnica: quan una tecnologia A produeix la mateixa quantitat dun producte que una altra tecnologia B, però utilitzant menys unitats de factors productius, o bé produeix més productes utilitzant idèntiques quantitats de factors productius. Vol dir que la tecnologia A és tècnicament eficient respecte de la tecnologia B. Siempre se elije el qe produce más con menos trabajo y menos capital.

​

-Eficiència productiva: és el concepte amb el qual es qualifiquen i es valoren les tecnologies productives. Es pot fer amb leficiència tècnica y econòmica.

Costos fixos: són aquells costos independents del nivell de producció, que no varien si canvia la quantitat produïda. Són el valor daquells factors que a curt termini són fixos a lempresa.

​

-Costos variables: són aquells costos proporcionals al nivell de producció, els costos dels factors que canvien amb la producció.

​

-Costos totals: són la suma dels costos fixos i els costos variables: CT = CF + CV

​

-Costos directes: Són aquells costos associats directament a la producció i que es poden assignar concretament a cada producte.

​

-Costos indirectes: són aquells costos que afecten el procés productiu en general o que són comuns a una sèrie de diversos productes i que, no es poden assignar directament a un producte, sinó que shan dutilitzar criteris dassignació.

​

-El llindar de producció: és la producció mínima dun element que fa que resulti més barata produir-lo que comprar-lo. P=preu de compra. Q=quantitat de producte Si ho produeix lempresa es CF+CVQ . Q (P - CV) = CF -> Q* = (CF ÷ P - CV) < Q
En la Q* es la quantitat mínima, perquè li surti a compte produir-lo a comprar-lo fora.

El punt mort: és la quantitat de producció venuda a partir de la qual es comença a obtenir beneficis. Que ni guanya ni perd. Benefici =ingrés total - cost total = IT - CT

​

-La planificació de les necessitats de materials (el sistema MRP): Es tracta bàsicament de planificar, en el temps, els materials necessaris per produir un producte. Programa de producció: què sha de produir i quan. Llistes de materials: components materials que formen el producte. Disponibilitat dinventaris: quines existències materials hi ha als magatzems. Ordres de compres pendents: què sha demanat als proveïdors i encara no ha arribat al magatzem.

​

-Terminis: Temps necessari per aconseguir cada material.

​

​

​

​

​

FACTORS QUE CONTRIBUÏXEN AL DESENVOLUPAMENT:

​

Les bases sobre les que s'assenta el desenvolupament són:

-Millores en el nivell de productivitat: fa referència a la quantitat de béns i serveis que pot produir cada unitat de factor productivo.la productivitat depèn del capital productiu, del capital humà, dels recursos naturals i dels coneixements tecnològics.

-L'estalvi i la inversió: els governs poden fomentar l'estalvi perquè una major part de la renda es converteixi en inversió, que permeti accelerar el creixement econòmic i elevar el nivell de vida.

-La Educació i la formació: la inversió d'un país en capital humà produeix millores positives que es transmeten a tots els camps del coneixement, el capital humà està considerat com decisiu per potenciar la productivitat.

-La Estabilitat política: perquè en un país funcioni el sistema econòmic han de exixtir poders públics que proporcionin estabilitat a la seva vida política.

-El lliure comerç: la desaparició d eles traves al comerç internacional, en general millora la possibilitat de creixement econòmic.

-El control de la població: permet repartir la major renda que genera el creixement entre un nombre menor de ciutadans, de manera que es produeixi un augment del seu benestar individual.

​

​

​

​

​

CONCEPTE DEMPRESA:
- Empresa entesa com a organització que produeix béns i serveis a canvi dun
preu de mercat amb la finalitat dobtenir un benefici, organitzats i coordinats per la direcció, orientats cap a l'obtenció d'uns objectius i que actuen sota un cert risc.
- Empreses o organitzacions privades sense ànim de lucre: acostumen a tenir com a objectiu prestar serveis per millorar la qualitat de vida de la societat (a
preus iguals o inferiors al cost).
- Administracions públiques: el seu objectiu és satisfer necessitats de béns i serveis, en cas de fallades del mercat (moltes vegades sense contraprestació).

 

OBJECTIUS DE LEMPRESA:
- Objectiu general: missió o raó de ser de lempresa.
- Objectius pròpiament dits: aquells que vol aconseguir una empresa durant un període concret.
- Objectiu bàsic: maximitzar els beneficis i minimitzar els costos, tenint en compte el medi ambient. En menor grau, l'empresa també té com a objectiu
fins socials, ja que crea llocs de treball, abasta la població i genera riquesa.
- Subobjectius: objectius departamentals que ajudaran a aconseguir els objectius principals.
- La cadena de valor: forma d'anàlisi de lactivitat empresarial mitjançant la qual una empresa disgrega lactivitat global en diferents parts (activitats bàsiques primàries: tenen a veure amb el desenvolupament del bé o servei i activitats de suport a les activitats primàries: administració, organització dels RRHH, finances, comptabilitat, etc.).

​

OBJECTIUS DE LES EMPRESES SENSE ÀNIM DE LUCRE:
- Col·laborar en el manteniment de lEstat del Benestar cobrint els dèficits socials de l'Estat.
- Ajudar al desenvolupament dels països econòmicament més pobres.
- Defensar el medi ambient.

 

QUÈ FA FALTA PERQUÈ EXISTEIXI UNA EMPRESA?
Detectar necessitats o ineficiències + iniciativa + expectativa de guanyar diners + capital + direcció + organització.

​

ELEMENTS QUE LA COMPONEN:
- Factors humans: propietari, socis, directius, treballadors,...
- Factors materials: béns econòmics de l'empresa que es classifiquen en:
- Capital fix: béns o drets que duren més d'un exercici econòmic (màquines, patents, mobiliari,...).
- Capital circulant: béns i drets que es renoven cada exercici econòmic: matèries primeres, material d'oficina, ...).
- Organització: relacions d'autoritat, coordinació, comunicació entre els diferents agents,...
- Entorn: factors que condicionen dalguna manera l'actuació de l'empresa (normativa, clients, treballadors,...).

 

FUNCIONS QUE REALITZA: 
- Àrea de producció (aprovisionament i producció).
- Àrea comercial (comercialització i distribució).
- Àrea de finançament i inversió (captació de fons i inversió dels mateixos).
- Àrea de Recursos humans (organització i gestió del personal).

 

L'EMPRESA COM A SISTEMA:
Un sistema és un conjunt de parts interdependents que formen una unitat orgànica, i que s'interrelacionen entre elles i amb l'entorn. La teoria de sistemes es pot aplicar a l'empresa perquè aquesta és un sistema constituït per diverses parts coordinades i interrelacionades amb un objectiu comú.
L'empresa és un sistema obert, global, autoregulat i sinergètic:
- Obert: interactua amb el seu entorn.
- Global: els canvis que es produeixen en alguna de les unitats que el constitueixen influeixen en d'altres o en tot el sistema.
- Autoregulat: en l'empresa existeixen mecanismes per adaptar-se als canvis que es donen en el seu entorn.
- Sinergètic: a l'empresa s'hi donen comportaments i s'hi produeixen resultats que no són atribuïbles a cap dels seus components en particular, sinó a la
col·laboració de tots.

 

ELS SUBSISTEMES DE L'EMPRESA: 
- Aprovisionament (Previsió de les necessitats de materials, contactes amb proveïdors, rebuda, inspecció i si sescau reclamació dels materials rebuts,
emmagatzematge i gestió del magatzem, subministrament dels materials, etc.).
- Producció (Decidir sobre quin procés productiu emprar, maneres d'organitzar el treball, nivell de qualitat, etc.).
- Comercialització (Estudi de les necessitats o gustos del consumidor, disseny de productes que puguin satisfer-les definició de mesures sobre producció 
pel que fa a qualitat i quantitat formulació del preu adequat, publicitat, sistema de distribució, etc.).
- Direcció i control.
- Financer (Obtenció de recursos financers per invertir a l'empresa, control dels costos dels recursos financers, etc.).
- Recursos humans (organització del personal, selecció de personal, administració dels RRHH, formació, control, relacions amb els representants
dels treballadors, etc.).
- Altres com per exemple el de recerca i desenvolupament.

 

TIPUS DENTORNS DE LEMPRESA:
A) GENERAL: elements que afecten un conjunt d'empreses o totes les empreses d'un país.
a) ECONÒMICS: +/- nivell de renda comporta +/- capacitat de compra, +/- costos de personal, etc. (Suïssa/3r. món).
b) DEMOGRÀFICS: - Estructura d'edat de la població (la demanda duna població envellida no és la mateixa que la d'una població jove). - Moviments de la població (migracions, naixements, etc.).
c) POLITICOLEGALS: - Estabilitat política (pau social). - Legislacions (normatives que afecten l'activitat econòmica de l'empresa: lleis fiscals, mediambientals, laborals, d'ordenació del territori, ...).
d) SOCIOCULTURALS: pautes culturals, sistema de valors predominant, estructura de classes socials, nivell de formació,...
e) TECNOLÒGICS: capacitat de les empreses de disposar i dincorporar noves tecnologies.
f) INFRAESTRUCTURES: bones vies de transport i comunicacions.
g) Etc.
B) ESPECÍFIC: elements que només afecten una empresa en particular: sector econòmic i àmbit territorial; és a dir, es tractaria dels mateixos elements que
afecten a lentorn general però plasmats en una empresa concreta (clients, proveïdors, competència, normativa, sindicats,...).

​

RESPONSABILITAT SOCIAL DE L'EMPRESA:
En lactualitat, l'empresa ha de considerar, a més d'aspectes purament econòmics, els aspectes socials i, com a conseqüència d'això, els efectes que les decisions de l'empresa tindran en la societat en general.
- Costos socials: conseqüència de les decisions empresarials.
- Costos socials negatius: despeses directes o bé indirectes suportades sense compensació per persones alienes a l'empresa, com a conseqüència
de l'activitat d'aquesta.
- Costos socials positius: tenen una repercussió positiva per a la societat.
- La responsabilitat social corporativa (RSC).
- L'ètica empresarial o normes d'educació de les empreses: Honradesa, respecte a les lleis i el medi ambient, compliment de les obligacions fiscals i dels
compromisos amb els seus clients, proveïdors i empleats, transparència informativa i comptable ..

 

CLASSIFICACIÓ DE LES EMPRESES:
A) SEGONS LA PROPIETAT O TITULARITAT:
- PÚBLIQUES
- PRIVADES
- MIXTES
B) SEGONS L'ACTIVITAT PRINCIPAL:
- SECTOR DE LAGRICULTURA I LA PESCA --> SECTOR PRIMARI
- SECTORS INDUSTRIAL I DE LA CONSTRUCCIÓ --> SECTOR SECUNDARI
- SECTOR SERVEIS --> SECTOR TERCIARI
C) SEGONS LA DIMENSIÓ: existeixen diferents criteris per delimitar la mida de les empreses:
- Criteri econòmic: volum de facturació.
- Criteri tècnic: nivell tecnològic.
- Criteri patrimonial: patrimoni que té (béns, drets i obligacions).
- Criteri organitzatiu: té a veure amb el nombre de treballadors de l'empresa i amb la seva organització.
D) SEGONS LA FORMA JURÍDICA:
- INDIVIDUALS
- SOCIETÀRIES
E) SEGONS LÀMBIT TERRITORIAL DIMPLANTACIÓ:
- LOCALS (La Unió europea es considera local)
- MULTINACIONALS

​

​

​

​

​

ELS INGRESOS:

Sabem que les empreses produeixen i venen béns o serveis. Mitjançant aquesta venda obtenen ingressos.

De la xifra d'ingressos haurem de deduir els costos dels factors productius utilitzats en la fabricació dels béns per calcular la quantia dels beneficis.

El normal és que una empresa produeixi i vengui més d'un bé. Els ingressos totals de l'empresa durant un període, un mes o un any per exemple, seran la suma dels ingressos obtinguts per la venda de cada un dels béns que produeix.

¿I com es calculen els ingressos que obté per cada un dels productes? Simplement multiplicant la quantitat venuda pel preu de venda.

De manera que si, per exemple, una empresa ven 3 productes A, B i C i de cada un d'ells ven unes quantitats Q1, Q2 i Q3 a uns preus de P1, P2 i P3 euros, respectivament, els seus ingressos seran

Ingressos totals = P1xQ1 + P2xQ2 + P3xQ3

​

ELS COSTOS:

Quan estudiem els mercats i el flux circular de la renda vam fer referència al mercat de factors, en el qual les empreses actuaven com a demandants. Necessitaven capital, treball i matèries primeres per fabricar béns i serveis.

Aquests factors productius no eren gratuïts, sinó que la seva remuneració constituïa un cost per a l'empresa.

Posteriorment vam parlar del procés productiu i distingim dos horitzons temporals: el curt termini -en el qual algun dels factors romania fix-i el llarg termini, en què tots els factors variaven.

Vam dir que el factor fix a curt termini era el capital: les instal·lacions de producció es dimensionaven d'acord amb una expectativa i el major o menor nivell de producció s'aconseguia mitjançant el contracte de més o menys treballadors i la compra de més o menys matèries primeres.

 

ELS BENEFICIS:

Quan ens vam plantejar dur a terme una activitat empresarial, pretenem obtenir un benefici.

En efecte, de la mateixa manera que quan deixem una quantia en un dipòsit a termini fix al banc ho fem per tal d'obtenir un rendiment al cap de cert temps, l'empresari que decideix invertir en un projecte ho fa per recuperar els diners que va aportar i obtenir una quantia addicional.

El benefici d'una empresa en un període determinat és la diferència entre els ingressos que obté per vendre béns o serveis i els costos en què incorre per fabricar-los.
 

Benefici = Ingressos - Costos

​